Després d'haver posat en marxa la maquinària de fer entrepans, omplert les boses de Mercadona (model resistent) i recomptar tots els efectius infantils convocats a la parada del tramvia, Bart Simpson i el seu veí es van adreçar al bosc urbà.
- Aquest petit no dóna la talla, no arriba ni a un pam de la ratlla blava. No crec que pugui fer el circuit, a no ser que l'acompanyi vostè -va sentenciar l'aprenent de Jesús Calleja a mig temps-.
- Qui? Jo? No, no, segur que hi ha algú altre que el vol acompanyar per circuit dels petits.
Afortunadament, la solidaritat de classe (de la classe de tercer, vull dir) va funcionar, i un altre va optar per la via fàcil de divertir-se un diumenge de gener amb fred i vent. Si t'has de penjar, que sigui a un metre de terra, la canalla madura ràpid.
Els altres intrèpids van escometre la travessia entre columnes i cables, armats de mosquetons i arnesos. És curiós, si els haguéssim obligat a penjar-se a 6 metres del terra d'un filferro, segur que no ho feien ni per una Nintendo, però com se suposava que era un joc, tothom s'hi va posar mans a la feina. Després de mitja hora i algunes crisis amb els moquestons que no s'enganxaven, a més d'alguna estada pernilística en mig d'una tirolina amb el seu corresponent rescat, tots van arribar a la taula de la celebració del novè anniversari. Malauradament, només es van acabar el pastís industrial i les patates, els entrepans factorils els estarem menjant durant aquesta setmana, recordant cada matí que divertit va ser caminar pels ponts nepalís i tibetans que s'amaguen al Fòrum. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario