L'assemblea més llarga

Us fixeu que sí que va ser llarga?

De compres per Sudàfrica

Crec que ens el vam trobar fent auto-stop, a la sortida de Maputo.

La veritat és que era un paio ben estrany, així amb ulleres, d'aquells que es fan les cigarretes d'embolicar (serà per estalviar un duro?, fins i tot porten la bosseta de filtres, que semblen la tabacalera ambulant). Però com que jo anava més aviat concentrat amb el cotxe per no posar-me al carril de la dreta i no atropellar ningú per l'esquerra (a més de recordar que intermitent i neteja-parabrises estan també intercanviats), no li vaig parar massa atenció. L'altre 50% que havia llogat el cotxe ha decidir que feia cara de bon nano, que semblava de cap allà i que li faríem un favor si el portàvem a on deia el cartró que duia entre les mans: TO KRUGER. Al Park Kruger, com nosaltres, Ramon. Som-hi, Conxita.

Lo de les cigarretes per embolicar em va quadrar ràpid. Tota l'estona parlava de coses extranyíssimes: que si estaven acabant amb les botigues de barris, que no havíem de comprar als supermercats (amb lo bé que em ve a mi anar al MERCADONA que està al costat de l'escola, abans no surtin els nens), que si havíem de comprar només productes orgànics. En fi, sort que vam arribar aviat a la frontera i vam canviar de tema, perquè no enteníem res, sobre tot allò de la sobirania alimentària, tu. Ens havíem d'independitzar dels supermercats? Seria de l'ala anticapitalista d'Esquerda Republicana? Només els hi falta això a aquest pobres, la línia botigueta autèntica.

Ara, jo vaig començar a sospitar del paio perquè al primer supermercat que vam veure com a Sudàfrica, s'hi va llençar com quan fa un mes que no veus la tele i et quedes embadalit amb els anuncis. - No cal ser integristes, jo sempre dic a les meves xerrades que cal conviure amb els supermercats. Mentre no t'enganyin i no caiguis als seus paranys. Cal estar a l'aguaït.

Xerrades? Però que té un programa de ràdio a més? Home, amb les ulleretes, una mica predicador sí que semblava. Ara, quan em va trencar la cintura fou quan, un cop al Parc, voltat de lleons i panteres per les proximitats, treu de la motxilla un paquet de pernil serrano.

- No fotem, guarda això collons! Què vols, que ens mengin els primers? -va dir en Ramon-

- Tenien pernil serrano al super? No te l'hauràs fotut? Mira que aquí a Sudàfrica la poli és molt cafre encara, que no has vist aquella peli del Mandela? O era a Hotel Rwanda, Ramon? -li va dir la Conxita-.

- No, és de cals pares, que tenen un delicatessen a Sabadell.

Ay, l'òstia! Un delicatessen. Botifarra de l'Àrea de Gissona no, però pernil de delicatessen de Sabadell sí, quins collons! Per sort no ens van menjar els lleons, estaven prou enfeinats amb les gaseles, no donaven abast vaja, i l'home (tot s'ha de dir) va compartir l'embotit amb tota la tropa. Per la nit, igual. Veiem un SPAR, d'aquells que tenen els pakis a Barcelona però a lo bèstia ,i li demanem que ens faci una demostració de com sublevar les masses i tornar-les antisupermercadistes.

Tu, cap problema, van estar a punt de tancar la botigueta, perquè tothom marxava, il•luminats per la bona nova. Ara quan, vam anar al queviures del poble, no tenien ni per fer-se un espaguetis escolars (això ho diu la Conxi sempre), d'aquells amb tomàquet Orlando i margarina. Així que, tooooorna cap a l'SPAR, baixant la porta, a comprar el que fos.

Jo crec que va ser del cop a la porta que es va fotre el nano, ves a saber, però va sortir canviat de l'SPAR. L'altre dia el vaig veure a un programa d'aquests que busquen la gent que s'ha perdut. Ens van acomiadar, farts de veure jirafes i elefants, l'endemà a la tarda. Ens va demanar que el deixéssim al primer supermercat que havíem trobat, just passada la frontera.