lunes, 21 de enero de 2013

Pengim penjam

Després d'haver posat en marxa la maquinària de fer entrepans, omplert les boses de Mercadona (model resistent) i recomptar tots els efectius infantils convocats a la parada del tramvia, Bart Simpson i el seu veí es van adreçar al bosc urbà.

- Aquest petit no dóna la talla, no arriba ni a un pam de la ratlla blava. No crec que pugui fer el circuit, a no ser que l'acompanyi vostè -va sentenciar l'aprenent de Jesús Calleja a mig temps-.
- Qui? Jo? No, no, segur que hi ha algú altre que el vol acompanyar per circuit dels petits.

Afortunadament, la solidaritat de classe (de la classe de tercer, vull dir) va funcionar, i un altre va optar per la via fàcil de divertir-se un diumenge de gener amb fred i vent. Si t'has de penjar, que sigui a un metre de terra, la canalla madura ràpid.

Els altres intrèpids van escometre la travessia entre columnes i cables, armats de mosquetons i arnesos. És curiós, si els haguéssim obligat a penjar-se a 6 metres del terra d'un filferro, segur que no ho feien ni per una Nintendo, però com se suposava que era un joc, tothom s'hi va posar mans a la feina. Després de mitja hora i algunes crisis amb els moquestons que no s'enganxaven, a més d'alguna estada pernilística en mig d'una tirolina amb el seu corresponent rescat, tots van arribar a la taula de la celebració del novè anniversari. Malauradament, només es van acabar el pastís industrial i les patates, els entrepans factorils els estarem menjant durant aquesta setmana, recordant cada matí que divertit va ser caminar pels ponts nepalís i tibetans que s'amaguen al Fòrum. 

martes, 1 de enero de 2013

Quédate a dormir




















Sí, la foto muy simpática. La fiesta posterior mejor, Millancito evaluó sus posibilidades y descartó al amor de su vida, que siempre se le resistía. Se decidió por una presa más asequible, encarando el 2013 con realismo y ganas de triunfar en aquella plaza, que no dejaba de ser su propia casa.
Desplegó todos sus trucos y golpes ocultos de gigoló hecho a sí mismo, incluso el tequila añejo que se reserva para las ocasiones e hizo trasladar el subbuffer al salón para que todo fuera perfecto. Abrió el paquete de jamón, dedicado por Miguel Bosé, una partida de las de antes de que quebrara el Museo de la Cecina, y parecía que ella revivía a mordiscos de jabugo de primera. ¡Bailemos! Efectivamente, un buen paladar, Millancito no había elegido mal, la presa ganaba carácter y portento ante sus ojo, una mujer de bandera, de raza, un diamante en bruto que sólo brillaba para quien supo descubrir su valor.

- Quédate, te hago otro bocata de morcón ibérico, me ayudas a recoger y luego dormimos juntos.

El "dormimos juntos" lo dijo como Mayra G. Kemp leía sus tarjetas con SEAT 131 Supermiriafiori ocultos, pero ella lo entendió, no cabe duda. La prueba es que le pidió el teléfono a Millancito, pero no le dio el suyo, para que el deseo quedara suspendido en el aire, en el zaguán del cuarto izquierda, mientras se despedían.

El topanismo existe y está entre nosotros, se manifiesta en cada sorbo de tequila añejo y la lucidez sobrevenida nos lo sirve en el café con leche de la mañana siguiente a una fiesta de Fin de Año, instantánea e irrepetible, para reírnos con él de nosotros mismos.

Feliz Año 2013!

PD. En homenaje a Millacinto, probablemente la mejor esperanza blanca de la literatura universal que hayamos conocido en 2012.