Fins el proper estiu

Cada any passa el mateix: arriba un dia com aquest, meravellós, lànguid, s'acaba i hem de dir adeu a l'estiu. Fins l'any vinent, el sol es pon darrera de les muralles de Tarragona o del castell de Tamarit, en aquest cas, i ja no el tornarem a veure des de la platja fins no sortim del túnel de l'hivern. 
La paella no era gran cosa, la veritat, però el passeig pels penya-segats indultats per la crisi immobiliària ha valgut la pena. Amb un castell de noces i comunions autèntic al final del camí, com el castell d'iràs i no tornaràs dels contes de sempre. Epíleg amb un campament de nòmades europeus, refugiats a les seves caravanes amb parabòlica per veure com neva a casa seva ja a aquestes alçades del campionat. 
Ay, el campionat! Quan estaven tots entretingudets davant la tele, hem acabat ràpid la darrera coca-cola i hem entrat sense fer soroll a la ciutat, amb la darrera posta de sol encara als ulls. 

Fins els proper estiu, solet nostre!