Seieu, seieu. Tarde de diumenge, per veure pondre's el sol, des de dalt de la ciutat, i pensar en allò que durant la resta de la setmana no tenim temps de considerar. Montjuïch està radiant i pel racò aquest paga la pena l'excursió fins a tocar el castell. El funicular, molt maco, com a primer plànol de la foto amb tota la ciutat al fons, però deixeu que siguin els turistes amb lumbàlgia qui l'amortitzin. A més, diuen que la resta del món ja ha sortit de la crisi, que només faltem els mediterranis, abstrets per aquestes capvespres com estem. Que col·laborin, caram, i que no molestin.
He de dir que si no hagués estat per una diligent agent de la policia, capficada en millorar els ingressos de l'administració a cop de multa alguns metres mes avall, no hagués arribat fins el parking. Qui diu que la feina de la policia és topanista? És obvi que aquesta tarda no ho ha estat, encara que no crec que pensin el mateix aquells que han deixat el cotxe per Miramar.
- Paquita, que et dic que aquí no pugen aquests. Deuen tenir permís avui, ahir van fer hores extres amb els indignats.
- Ay, doncs saps que la veïna també hi va anar a indignar-se?
- Però que no cobra la pensió aquesta?
- Com ets, Antonio! No entens res.
Jo tampoc entenc com no havia trobat aquest lloc abans. Silenci, que comença la música.
