Modern Times

- Ay, Conxita. Que és maco això! I a mes gratis.
- Nena, ja es poden estirar una mica, amb els sablassos que els hi foten als turistes. Que reparteixin una mica amb els que patim els vols charters, no?

El temps passa, com sortia a la recreacio de la historia de la Casa Batllo, i el personal ja no en te prou amb les fonts magiques. Aixi que ara han inventat aixo del mapping i per fer-ho que es noti mes, tallen Arago amb Pg. de Gracia, amb la consequent ovacio del public motoritzat en sentit Llobregat, que avui arribara tard a veure el partit.

Els buscadors de lleure de batalla continuem les nostres exploracions. Si trobem res interessant sereu els primers a tenir-ne noticies.

I la nau va!

La nau del rock topanista va endavant, aquí teniu el nou trailer de I was never a Rock Star. Gaudiu-ne, s-u-p, amb els auriculars i el volum a tota castanya, com ha de ser.

Si a més podeu contribuir amb la causa, molt millor. Com a mínim servirà per guanyar una mica d'autoestima.

Fins el proper estiu

Cada any passa el mateix: arriba un dia com aquest, meravellós, lànguid, s'acaba i hem de dir adeu a l'estiu. Fins l'any vinent, el sol es pon darrera de les muralles de Tarragona o del castell de Tamarit, en aquest cas, i ja no el tornarem a veure des de la platja fins no sortim del túnel de l'hivern. 
La paella no era gran cosa, la veritat, però el passeig pels penya-segats indultats per la crisi immobiliària ha valgut la pena. Amb un castell de noces i comunions autèntic al final del camí, com el castell d'iràs i no tornaràs dels contes de sempre. Epíleg amb un campament de nòmades europeus, refugiats a les seves caravanes amb parabòlica per veure com neva a casa seva ja a aquestes alçades del campionat. 
Ay, el campionat! Quan estaven tots entretingudets davant la tele, hem acabat ràpid la darrera coca-cola i hem entrat sense fer soroll a la ciutat, amb la darrera posta de sol encara als ulls. 

Fins els proper estiu, solet nostre!

I was never a Rock Star

La màquina topanista de fer cine es torna a reactivar amb la pluja. Us deixem el trailer de I was never a Rock Star, la propera superproducció topanista. La història d'una banda mítica de rock suburbial i subterrani, feta a cops de cap de setmana de no estar amb la família, tancats en qualsevol sala d'assatjos, en busca de cap glòria ni cap fortuna.

Aviat la peli sencera, amb tardes com la d'avui avançarem ràpid.

Persona non grata

La ciudad siempre tiene sorpresas y secretos rincones que ofrecer a sus habitantes. Ahora que se ha puesto de moda el turismo interior, interior de no salir de los límites que marcan la autopista de circunvalación, ¿por qué no unirse a esa ola de reconocimiento de los encantos municipales? 

Ataviados con la última moda de Decathlon, perfectamente confundidos entre la multitud de castigados este año sin viaje a las Molucas, nos instalamos en nuestra playa, esperando que todo el mundo recuerde que el cine de verano funciona exactamente igual que aquellos a los que íbamos y había que pagar. No se puede hablar y conviene sentarse para que el resto del auditorio disfrute también de la película. Pero no, la gente queda "dentro del cine" y no "en la puerta" con lo que el rosario de despistados se une al ejército de barmans de lata en mano. 

Conseguimos ver la peli, después de dos cortos dirigidos por el primo del proyectista, si no no se explica su aparición en tan magno evento. Decidimos refrescar el gaznate y buscamos infructuosamente una chiringuito sin vistas al Camp Nou, donde ponen "El Día de la Marmota", ¿se acuerdan? Gran película, aquella que siempre pasaba lo mismo, día tras día. 

El gobierno de la ciudad ha decidido controlar nuestro gasto alcohólico, a ver si conseguimos ahorrar algo e ir ni que sea a Mallorca el año que viene, así que todas las terrazas cerradas a las 12 p.m. Una luz violeta aparece entonces en la lontananza y nos dirigimos hacia ella, como Hansel y Gretel. Una hermosa bruja nos detiene cuando abordábamos el ascensor hacia la planta 25: 

- A partir de las nueve, hace falta pantalón largo y zapato cerrado. No pueden pasar.

Me encanta volver a sentirme un adolescente que no puede entrar en la discoteca de moda porque su calzado no se adapta a los cánones de lo "cool". Este rincón queda para otra ocasión, Gretel, con lo guapa y "fashion" que tú ibas. 

Suerte que han habilitado un rincón para la gente no tan "nice", donde otra brujita nos da de beber hasta la una de la mañana. En esta cabaña, al final del camino del bosque, hay otras reglas, y tú sin saberlo.