Us vull presentar la història del Camarada Walter, que en el fons no deixar de ser semblant a la del Camarada Laslo.
Es va creure allò de l'home nou, ben jovenet, sospitem que per impressionar a alguna joveneta del barri de Montevideo on vivia, allà pels anys 70, però la vida en aquells instants a Uruguai, i al món en general, no estava per bromes, calien herois a dojo per canviar les coses. Així que una cosa va portar a l'altra, un autobús a una altra estació, i una malifeta a una altra desgràcia, i el nostre camarada es va passar vint anys de la seva vida rodant per un món que es delia per fer la revolució.
Quan la revolució es va marcir, imagino que al cor de qui l'havia somiat, va venir la realitat, una de ben colpidora, mesquina, mediocre, que tocava a la porta de casa puntual, cada dia. En Walter va haver d'abandonar aquell món que es prometia un món millor, per la porta del darrera, i va acabar a casa nostra.
Algú m'ha dit que fou el conserge del camp del Poble Nou CF. Si no l'heu vist allà els dies de partit o a qualsevol entrenament de les categories inferiors d'aquest clàssic del futbol barceloní, potser el recordeu d'algun dels concerts de heavy que es feien al Palau dels Esports, acostumava a vendre samarretes d'imitació, primera qualitat.
Si enlloc sentiu un accent hispànic estrany a cau d'orella, penseu que qui teniu davant podria ser el Camarada Walter. Penseu-hi, encara el busquem molts.
