Picnic industrial

Aquí ens teniu, celebrant el Dia de Difunts a la desembocadura del Besos. No se'ns havia acudit el paral.lelisme romantic de la mort del riu, simplement es el millor lloc amb parking i possibilitats de menjar voltats de verd, a tocar de casa. Ens hem passat el mati intentant tornar el cotxe de lloguer a les oficines tancades de Pepecar, topanisticament perfecte.
Aixi que no quedava altra que tirar del cataleg de destinacions d'estar per casa, amb prou exit encara.

Ja heu portat les flors als vostres estimats absents?

Tarda de diumenge

Seieu, seieu. Tarde de diumenge, per veure pondre's el sol, des de dalt de la ciutat, i pensar en allò que durant la resta de la setmana no tenim temps de considerar. Montjuïch està radiant i pel racò aquest paga la pena l'excursió fins a tocar el castell.

El funicular, molt maco, com a primer plànol de la foto amb tota la ciutat al fons, però deixeu que siguin els turistes amb lumbàlgia qui l'amortitzin. A més, diuen que la resta del món ja ha sortit de la crisi, que només faltem els mediterranis, abstrets per aquestes capvespres com estem. Que col·laborin, caram, i que no molestin.

He de dir que si no hagués estat per una diligent agent de la policia, capficada en millorar els ingressos de l'administració a cop de multa alguns metres mes avall, no hagués arribat fins el parking. Qui diu que la feina de la policia és topanista? És obvi que aquesta tarda no ho ha estat, encara que no crec que pensin el mateix aquells que han deixat el cotxe per Miramar.

- Paquita, que et dic que aquí no pugen aquests. Deuen tenir permís avui, ahir van fer hores extres amb els indignats.

- Ay, doncs saps que la veïna també hi va anar a indignar-se?

- Però que no cobra la pensió aquesta?

- Com ets, Antonio! No entens res.

Jo tampoc entenc com no havia trobat aquest lloc abans. Silenci, que comença la música.

Mucho Mejor!!!

De acuerdo, el fin de semana pasado rompimos la media de emisiones de gases invernadero anual en nuestra homoexcursión al Pedraforca, peor que haber ido en Concorde a comprar tabaco. Correcto, hemos comido mejores asaditos y en menos tiempo. Lo acepto, el bocadillo no era de pan con tomate, estrictamente hablando. Exacto, no deberíamos haber estafado al propietario del único garito con futbolín en Gòsol. Llevan toda la razón, algunos perderán sus extremidades inferiores sólo por ver el mundo desde un poco más arriba (todavía no sabemos a qué altura exactamente, manda güevos).

Sin duda, todo eso es cierto, incluso que nuestro cámara nunca montará las cinco mil fotos que tomó con su maravilloso I-Phone y no servirá de nada. Incluso así, nadie puede dudar que a veces, sólo a veces, ellas no hacen falta, y menos en el sumum del topanismo: subir una montaña por puro aburrimiento masculino.

Mucho mejor!!!

Los bises

No hay concierto sin bises, y tras la innumerables peticiones del respetable, les presentamos una retrospectiva de algunos de los mejores momentos adriaticos.

Ustedes los disfruten, nosotros ya lo hicimos.

Puerto final

Pues ya esta, aqui se acaba la expedicion por el Adriatico Sur. Una ultima vuelta por Bari, la ultima sorpresa de nuestro periplo mediterraneo, antes de que el azafato Ryan nos lleve de vuelta a la Peninsula. En el pais de los deliciosos tomates secos, nos hemos tenido que conformar con McMenu en la estacion de buses. No ha habido manera de deleitarse con la gastronomia local, lo sentimos sobre todo por la cronica.

Hasta la proxima expedicion!