Sharon Stone va començar a una sabateria

Heus aquí la prova, abans de fer-se famosa, emmeravellava els clients d'una sabateria infantil amb les seves cametes. Chicco i Querolets li deuen molt a aquesta brillant dependenta, que després va fer estralls a Hollywood.

A concursar!

Des que el mestre no ens va inspirar i va aparéixer Los Momentos que Brillan que no ens havíem posat a concursar. Però amb això de la crisi, no queda altra, tu. Així que hem enviat "¿Quién dijo miedo?" a Ronda a veure si treu uns calerons pel Camarada Walter, perquè si no em temo que serà més guerrillera la pel·licula que el camarada mateix.

Ronda, quina bona plaça per debutar de nou. Creuem els dits i que per un cop a la vida, la insoportable cua a Correus no sigui topanista.

Lanzamiento mundial

Poco a poco se van desvelando más detalles sobre el documental más esperado del año.

El Camara Walter ya tiene carátula, una filtración a la prensa topanista que esperamos disfrutéis tanto como nosotros.

Fans dels Pirineus

Sí senyor, també a les valls i obagues del Pirineu, a la Vall de Ribes, hi ha fans de l'inefable Laslo. Mireu, si no, el Gran Cinema Catalunya, salvat de les urpes de l'oblit, a punt d'esdevenir la nova i flamant franquícia de Deportes Benito, especialitats per la neu.

Quan hi tindrem l'ocasió de celebrar una estrena topanista? Quan el geni del gran Laslo es creuarà amb la constància dels seus desconeguts admiradors?

El Camarada Walter

Us vull presentar la història del Camarada Walter, que en el fons no deixar de ser semblant a la del Camarada Laslo.

Es va creure allò de l'home nou, ben jovenet, sospitem que per impressionar a alguna joveneta del barri de Montevideo on vivia, allà pels anys 70, però la vida en aquells instants a Uruguai, i al món en general, no estava per bromes, calien herois a dojo per canviar les coses. Així que una cosa va portar a l'altra, un autobús a una altra estació, i una malifeta a una altra desgràcia, i el nostre camarada es va passar vint anys de la seva vida rodant per un món que es delia per fer la revolució.
Quan la revolució es va marcir, imagino que al cor de qui l'havia somiat, va venir la realitat, una de ben colpidora, mesquina, mediocre, que tocava a la porta de casa puntual, cada dia. En Walter va haver d'abandonar aquell món que es prometia un món millor, per la porta del darrera, i va acabar a casa nostra.

Algú m'ha dit que fou el conserge del camp del Poble Nou CF. Si no l'heu vist allà els dies de partit o a qualsevol entrenament de les categories inferiors d'aquest clàssic del futbol barceloní, potser el recordeu d'algun dels concerts de heavy que es feien al Palau dels Esports, acostumava a vendre samarretes d'imitació, primera qualitat.

Si enlloc sentiu un accent hispànic estrany a cau d'orella, penseu que qui teniu davant podria ser el Camarada Walter. Penseu-hi, encara el busquem molts.