domingo, 4 de noviembre de 2012

Bussines Class

- Creo que me han llamado por el altavoz.
- Sí, en efecto. Ha habido una reasignación de asientos y se le ha colocado en Bussines Class.

La perspectiva de diez horas encerrado en un avión es diferente si delante tuyo median casi dos metros hasta el próximo pasajero. Incluso esas señoras maduritas sacadas de una telenovela, advenedizas del botox de última hora, se hacen hasta simpáticas. En menos de quince minutos, antes de que el Comandante Trujillo haya colocado nuestro flamente Airbus en el cielo, han conseguido acabar con las existencias de la tienda a bordo.

- Tranquila, señora, hasta que no despeguemos no podemos vender nada.
- Cuidado me quedo sin esa pareja de guantes de piel que he visto en la página tres.

Cuando una consigue hacerse con los mandos del asiento reclinable, previo cursillo acelerado por la jefa de azafatas (que la tienen, aunque no llegue a ser vista nunca y no pase de ser una leyenda en tercera clase), tiene que enfrentarse a con la carta de vinos y con el menú.

- El tournadó de pollo al oporto se lo íbamos a poner de todas manera en el aperitivo, caballero. Se trata de que elija el segundo. ¿Es usted más de carne o de pescado?

¡Dios, qué bochorno! ¿Me habrá delatado la camiseta del Decathlon a juego con la mochila Quechua?¿Serán las cuatro copas de vino que no he podido rechazar en la hora que llevamos de vuelo? Sigamos con el Ribera del Duero, por favor, y esos canelones de marisco. El postre se rehoga con un vino dulce y la guinda la pone un trago de 12 años de Flor de Caña. Como si de una trampa fuera, lo han puesto astutamente al final. Imposible hacerle un feo con ese highbolito al Comandante Trujillo y a sus veteranas azafatas de primera.

Aturdido por los efluvios etílicos, me pongo a 180grados hacia el Trópico. Es cierto, todavía hay clases, la Bussines por lo menos se te puede subir a la cabeza. Horas después, el Caribe a babor.

Esperamos que esta serie americana de las tribulaciones topanistas sea de su agrado. Laslo on the road, again!



sábado, 20 de octubre de 2012

Modern Times

- Ay, Conxita. Que és maco això! I a mes gratis.
- Nena, ja es poden estirar una mica, amb els sablassos que els hi foten als turistes. Que reparteixin una mica amb els que patim els vols charters, no?

El temps passa, com sortia a la recreacio de la historia de la Casa Batllo, i el personal ja no en te prou amb les fonts magiques. Aixi que ara han inventat aixo del mapping i per fer-ho que es noti mes, tallen Arago amb Pg. de Gracia, amb la consequent ovacio del public motoritzat en sentit Llobregat, que avui arribara tard a veure el partit.

Els buscadors de lleure de batalla continuem les nostres exploracions. Si trobem res interessant sereu els primers a tenir-ne noticies.

martes, 9 de octubre de 2012

I la nau va!



La nau del rock topanista va endavant, aquí teniu el nou trailer de I was never a Rock Star. Gaudiu-ne, s-u-p, amb els auriculars i el volum a tota castanya, com ha de ser.

Si a més podeu contribuir amb la causa, molt millor. Com a mínim servirà per guanyar una mica d'autoestima.


domingo, 7 de octubre de 2012

Fins el proper estiu

Cada any passa el mateix: arriba un dia com aquest, meravellós, lànguid, s'acaba i hem de dir adeu a l'estiu. Fins l'any vinent, el sol es pon darrera de les muralles de Tarragona o del castell de Tamarit, en aquest cas, i ja no el tornarem a veure des de la platja fins no sortim del túnel de l'hivern. 
La paella no era gran cosa, la veritat, però el passeig pels penya-segats indultats per la crisi immobiliària ha valgut la pena. Amb un castell de noces i comunions autèntic al final del camí, com el castell d'iràs i no tornaràs dels contes de sempre. Epíleg amb un campament de nòmades europeus, refugiats a les seves caravanes amb parabòlica per veure com neva a casa seva ja a aquestes alçades del campionat. 
Ay, el campionat! Quan estaven tots entretingudets davant la tele, hem acabat ràpid la darrera coca-cola i hem entrat sense fer soroll a la ciutat, amb la darrera posta de sol encara als ulls. 

Fins els proper estiu, solet nostre!

domingo, 30 de septiembre de 2012

I was never a Rock Star

La màquina topanista de fer cine es torna a reactivar amb la pluja. Us deixem el trailer de I was never a Rock Star, la propera superproducció topanista. La història d'una banda mítica de rock suburbial i subterrani, feta a cops de cap de setmana de no estar amb la família, tancats en qualsevol sala d'assatjos, en busca de cap glòria ni cap fortuna.

Aviat la peli sencera, amb tardes com la d'avui avançarem ràpid.