jueves, 8 de diciembre de 2011

Cornubianitas

Lo menos que le puede pasar a uno cuando va a un museo de ciencias naturales, como hace un par de fines de semanas, es descubrir que la rocas cornubianitas existen de verdad.

Me siento aliviado, tengo que confesarlo, tanto tiempo mentándolas, por pura influencia televisiva, sin saber si quiera si existían más allá de los rayos catódicos. Ahí están, sólo por albergarlas vale la pena haber construido esa réplica de la Discoteca Scorpia que tenemos en el Fórum, obra de no sé qué arquitectos con apellidos extranjeros, que no son modistos ni pareja sentimental.

Gutiérrez, que le veo ...



Otro homenaje topanista

Ni el de la gorra es una maoísta de incógnito en la ciudad condal, ni el del poncho perroflautista un indignado en receso dominical: no estamos dando un merecido homenaje topanista. El falso maoísta ha vuelto hacer bueno aquello de que para hacer paellas de pro no es necesario nacer en Valencia. Los hemos visto más rápidos, pero no mejores, y tras un vermut extended play que concluye pasadas las cuatro, nos entregamos al vicio arrocístico. Las bajas por causas etílicas que deja la noche anterior, no son obstáculo para cumplir con el obligado ritual hedonista. Con domingos como este, la vida cobra sentido.

martes, 1 de noviembre de 2011

Picnic industrial

Aquí ens teniu, celebrant el Dia de Difunts a la desembocadura del Besos. No se'ns havia acudit el paral.lelisme romantic de la mort del riu, simplement es el millor lloc amb parking i possibilitats de menjar voltats de verd, a tocar de casa. Ens hem passat el mati intentant tornar el cotxe de lloguer a les oficines tancades de Pepecar, topanisticament perfecte.
Aixi que no quedava altra que tirar del cataleg de destinacions d'estar per casa, amb prou exit encara.

Ja heu portat les flors als vostres estimats absents?

lunes, 17 de octubre de 2011

Tarda de diumenge

Seieu, seieu. Tarde de diumenge, per veure pondre's el sol, des de dalt de la ciutat, i pensar en allò que durant la resta de la setmana no tenim temps de considerar. Montjuïch està radiant i pel racò aquest paga la pena l'excursió fins a tocar el castell.
El funicular, molt maco, com a primer plànol de la foto amb tota la ciutat al fons, però deixeu que siguin els turistes amb lumbàlgia qui l'amortitzin. A més, diuen que la resta del món ja ha sortit de la crisi, que només faltem els mediterranis, abstrets per aquestes capvespres com estem. Que col·laborin, caram, i que no molestin.

He de dir que si no hagués estat per una diligent agent de la policia, capficada en millorar els ingressos de l'administració a cop de multa alguns metres mes avall, no hagués arribat fins el parking. Qui diu que la feina de la policia és topanista? És obvi que aquesta tarda no ho ha estat, encara que no crec que pensin el mateix aquells que han deixat el cotxe per Miramar.

- Paquita, que et dic que aquí no pugen aquests. Deuen tenir permís avui, ahir van fer hores extres amb els indignats.
- Ay, doncs saps que la veïna també hi va anar a indignar-se?
- Però que no cobra la pensió aquesta?
- Com ets, Antonio! No entens res.

Jo tampoc entenc com no havia trobat aquest lloc abans. Silenci, que comença la música.


viernes, 14 de octubre de 2011

Mucho Mejor!!!

De acuerdo, el fin de semana pasado rompimos la media de emisiones de gases invernadero anual en nuestra homoexcursión al Pedraforca, peor que haber ido en Concorde a comprar tabaco. Correcto, hemos comido mejores asaditos y en menos tiempo. Lo acepto, el bocadillo no era de pan con tomate, estrictamente hablando. Exacto, no deberíamos haber estafado al propietario del único garito con futbolín en Gòsol. Llevan toda la razón, algunos perderán sus extremidades inferiores sólo por ver el mundo desde un poco más arriba (todavía no sabemos a qué altura exactamente, manda güevos).

Sin duda, todo eso es cierto, incluso que nuestro cámara nunca montará las cinco mil fotos que tomó con su maravilloso I-Phone y no servirá de nada. Incluso así, nadie puede dudar que a veces, sólo a veces, ellas no hacen falta, y menos en el sumum del topanismo: subir una montaña por puro aburrimiento masculino.

Mucho mejor!!!